Autor: Enric Morillas, vicepresident de la secció tècnica de Medi Ambient del Col·legi de Químics de Catalunya
D’un temps ençà han tornat a incrementar les informacions i la percepció que tenim un riu Llobregat ferit per una pretesa mala qualitat de les seves aigües, bàsicament pel seu contingut en Clorurs, per efecte de l’activitat minera al Bages. Afirmacions que se sumen a un llarg historial i que no deixen de ser tòpics i fins i tot mentides, tot i que aquestes ja formen part d’una creença popular que situa el Llobregat com un dels rius més problemàtics del país.
Potser sí que l’aigua del Bages era salada (l’aigua marina té Conductivitat de 50.000 ?S / cm i Clorurs de 15.000 mg / l), però això va ser en l’Eocè fa 36 milions d’anys, quan enmig de Catalunya hi havia un mar interior , que es va assecar i la sedimentació de evaporites va formar un magnífic jaciment salí i potàssic en els voltants de Cardona, Súria i Sallent–Balsareny, la conca potàssica catalana. Actualment, segons dades mitjanes anuals de 2013 de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), tot el curs del Llobregat (de Castellar de n’Hug fins al mar presenta uns Clorurs inferiors a 250 mg / l) gaudeix d’aigua dolça (conductivitat inferior a 1.500 ?S / cm), i també ho fa el Cardener (amb Clorurs per sota de 300 mg / l).
Els nivells de Clorurs al llarg d’aquests rius, són coherents amb el seu contingut natural segons zonificació de l’ACA (2005), com a prova que sota les capçaleres del Cardener i del Llobregat el 2013 es va assolir 43 mg / l, un bon estat de les aigües admetria fins 100 A la conca baixa del Cardener, des de Cardona fins al Llobregat, que inclou el diapir o Muntanya de Sal de Cardona i el dom salí de Súria; el contingut en 2013 va arribar a 300 mg / l, un bon estat seria fins a 600; i a la riera Gavarresa i al Llobregat des d’aquesta riera fins al mar el contingut de clorurs va arribar fins 249 mg / l en 2013, justament el bon estat és fins a 250.
El que ja no és coherent amb un previsible origen natural, és un augment significatiu en Clorurs (de 200 a 250 mg / l) i Conductivitat (de 1100-1500 ?S / cm) en el tram del Llobregat a partir de la confluència amb el Cardener i fins al mar, aliè al jaciment de la conca potàssica catalana, amb origen estimat en activitats antròpiques, abocaments d’aigües residuals urbanes, d’indústries, etc però d’això ja s’encarrega l’ACA.
En conseqüència no val la pena preocupar-se pels Clorurs. El que sí que hauria de preocupar són els elevats continguts de Sulfats i Nitrats en l’aigua potable, especialment greus per als proveïments d’aigües de pou amb aqüífers afectats. Els Sulfats produeixen un indesitjable efecte laxant i cal assenyalar que a la conca del Llobregat segons zonificació de l’ACA, són zones d’elevat contingut natural la capçalera de la riera Gavarresa i tot el riu Anoia, amb explotacions de guixos (Sulfat de Calci) en Igualada i Òdena a la comarca de l’Anoia veïna del Bages. Els efectes dels Nitrats són més greus, cianosi en els nens per inhibició de l’hemoglobina, i arriben a l’aigua subterrània per aplicació al sòl agrícola de fertilitzants i purins (defecacions dels porcs, Amoníac concentrat que s’oxida a nitrat). Tot i això, no conec cap moviment cívic anomenat «Prou Guix!», «Montsulfat» o «Prou Purins! – Montnitrat «, potser no tindrien a qui donar-li la culpa …
Alarmar innecessàriament o crear alarma premeditadament és el que s’ha estat fent aquests últims anys amb tot el relacionat amb el riu Llobregat. Haurem de veure amb quins objectius i per quins interessos.
Publicat al Periódico de Catalunya. Edició de dilluns 20/20/2014
El consultor independent, Enric Morillas, durant la seva intervenció a les Jornades sobre Mineria i Territori organitzades per Promineria.