L’auditori de PIMEC ha acollit l’acte institucional del primer aniversari de l’associació.
Barcelona, 24 de novembre. La mineria es perfila com a un dels grans motors econòmics de Catalunya a mig i llarg termini, amb un projecte industrial que transformarà l’activitat econòmica des de l’interior del país. Vetllar perquè la indústria extractiva mantingui els paràmetres actuals i pugui desenvolupar els plans d’expansió que, de la mà d’ICL Iberia, suposaran una inversió de 520 milions d’euros a través de les dues fases del Pla Phoenix I i II, és l’objectiu de la feina que la Plataforma de suport a la Mineria i l’Activitat Industrial del Bages, Promineria, ha desenvolupat durant el darrer any de treball.
L’associació, que es va constituir la tardor del 2013 amb l’objectiu de defensar i garantir la continuïtat de l’activitat minera, ha volgut celebrar el primer any de trajectòria en un acte que ha servit per reivindicar el paper clau que la indústria minera tindrà en el creixement econòmic de Catalunya davant la seixantena de persones provinents del món econòmic, social, institucional i polític que s’han reunit aquest dilluns a l’auditori de PIMEC, a Barcelona.
L’acte ha estat presidit pel director general de Seguretat Industrial, Energia i Mines, Pere Palacín, i ha comptat amb la participació del president de Promineria, Esteve Pintó, i del president de PIMEC, Josep González, que ha s’ha encarregat de pronunciar les paraules de benvinguda als assistents. Durant la seva intervenció, el president de PIMEC ha defensat la necessitat de comptar amb projectes industrials que, com el Phoenix, suposen una oportunitat per a moltes petites i mitjanes empreses del país.
El president de Promineria, Esteve Pintó, ha estat l’encarregat de presentar l’associació, a la qual donen suport més d’una vuitantena d’organitzacions, empreses, institucions i entitats de diferents àmbits, així com la feina que han desenvolupat durant el primer any de vida amb l’objectiu d’unir esforços i contrarrestar la situació d’incertesa que estan generant els procesos judicials oberts des de diferents fronts contra l’activitat industrial de la conca minera del Bages.
Pintó també ha fet una crida a la responsabilitat a totes aquelles entitats i persones que ‘sota el fals discurs de la sostenibilitat i la defensa del medi ambient persiteixen en divulgar arguments que donen una imatge negativa que amaga la gran riquesa i les oportunitats que implica gaudir d’un recurs com com és la potassa’.
Per a Promineria el Pla Phoenix és un projecte de país, una aposta decidida per la Catalunya Central com a eix productor, logístic i exportador a través del Mediterrani a tot el món: ‘estem parlant del negoci més important d’Europa en matèries primeres’ -ha assegurat el president de l’associació- ‘que estem segurs que l’empresa, des de la prudència i la responsabilitat, anirà desvetllant progressivament’, ha assegurat el president de la plataforma.
El president de Promineria, Esteve Pintó.
Esteve Pintó ha recalcat la necessitat de ‘fer entendre al país que estem parlant del seu projecte industrial per excel·lència’, i ha recordat que la mineria del Bages ha generat al seu entorn oportunitats ‘que no podem deixar perdre’ i que serien impensables en altres circumstàncies: la generació d’ocupació estable i qualificada per a futures generacions, la consolidació d’uns estudis universitaris d’enginyeria d’on surten professionals reclamats des d’Europa, la dinamització del teixit de petites i mitjanes empreses que han pogut créixer i innovar a l’entorn de l’activitat derivada de la mina, i la reactivació de velles reivindicacions en materia d’infraestructures ‘que veuran la llum perquè l’activitat minera les necessita per créixer i expandir-se’.
El president de Promineria ha finalitzat la seva intervenció demanant ‘voluntat des de totes les parts’ per tal d’aprofundir en el coneixement de la mineria i contribuir al seu desenvolupament: els ciutadans, participant en la definició d’un projecte respectuós i sostenible amb l’entorn; les empreses, aportant els actius i l’especialització que les fa capdavanteres en la seva activitat; i l’administració, posant a disposició les eines de caràcter legal que permetin el desenvolupament de l’activitat industrial amb una base jurídica sòlida i estable. En aquest punt, Esteve Pintó ha a aprofitat per reivindicar la redacció del Pla Director Urbanístic queha d’ordenar la situació actual i regular els paràmetres de les activitats que s’hi desenvolupin en endavant i que ha qualificat de ‘eina imprescindible i urgent perquè els futurs projectes industrials, no només els relacionats amb la mineria, es puguin desenvolupar amb garanties’ i ha demanat celeritat a la comissió de coordinació en la redacció del mateix.
La Generalitat va anunciar la redacció del PDU el passat mes d’abril, després d’una reunió mantinguda amb els ajuntaments de Sallent i de Súria, arran de la qual es va determinar la necessitat d’obtenir un instrument d’ordenació i planificació urbanística per a la mineria del Bages. La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme és l’organisme encarregat de la tramitació del document amb la participació dels departaments de Medi Ambient, Mines, Empresa, la delegació del govern a la Catalunya Central i els ajuntaments de la conca minera del Bages.
Durant el parlament de cloenda, el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, ha anunciat l’inici inminent de la tramitació d’un Projecte de Llei de Mines del qual el govern central ja n’ha enllestit l’avantprojecte. La intenció de l’executiu de Mariano Rajoy, que dimecres passat va anunciar l’existència del text a la Generalitat, és aprobar-la abans que finalitzi l’any. Palacín ha alertat sobre una llei que implica ‘una reforma profunda del marc legal vigent (del 1973) al darrera del qual hi ha una prova més de l’estratègia de recentralització del sector’. El director general ha demanat la participació d’agents socials i econòmics en la tasca de presentación d’esemenes al text que, al seu parer, ‘presenta molts buits’. El termini que Madrid ha donat a les comunitats autònomes per fer les seves aportacions va començar dimecres passat i finalitza el dia 1 de desembre. En aquest sentit, Pere Palacín, ha mostrat sorpresa ‘per les presses amb que el govern vol reformar en quatre dies una llei que portava 41 anys esperant’.
L’avantprojecte de Llei de Mines canvia el concepte de la titularitat del recurs miner, que deixarà de ser un bé públic per passar a ser de titularitat estatal. El text estableix la creació d’un registre central de drets geològics i mines; determina l’adjudicació de les concessions per a concursos de pública concurrència i en redueix els terminis, que passaran dels 30 anys inicials prorrogables fins a dos períodes de 30 anys més ( amb un total de 90 anys) als 30 i dues pròrrogues de 10 anys, fins a un període màxim de 50 anys per concessió.
A nivell impositiu, l’avantprojecte de Llei manté el cànon de superficie vigent però n’afegeix un de nou sobre l’extracció del recurs mineral que, malgrat tenir com a beneficiaris finals els ajuntaments, es recaptarà i gestionarà des de l’administració central. El text també crea zones de reserva minera a favor de l’estat i aplica una nova classificació dels recursos minerals que agrupa en dues les quatre que existien fins ara.
Els objectius de Promineria
La divulgació del què és i què representa la mineria al Bages ha estat la principal línia de treball durant aquest primer any de vida amb l’establiment d’un marc de relació permanent amb els representants insitucionals de la conca minera del Bages, d’una banda, i el desenvolupament de les Primeres Jornades sobre Mineria i Territori que van tenir lloc entre el 16 de juny i el 7 de juliol passats amb la col·laboració de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, l’EPSEM, de l’altra. Les jornades van comptar amb la participació d’experts i acadèmics com el Catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona, Joan Carles Melgarejo, i el consultor i vicepresident de la secció de Medi Ambient el Col·legi de Químics de Catalunya, Enric Morillas.
Promineria també ha demanat el compromís dels representants polítics i institucionals del territori, amb sengles trobades amb el delegat territorial de la Generalitat a la Catalunya Central, Juli Gendrau, i els quatre diputats del Bages al Parlament: David Bonvehí (CiU), Dionís Guiteres (ERC), Laura Massana (ICV-EUiA) i Cristòfol Gimeno (PSC). Pel que fa als ajuntaments de la conca mineria del Bages, Promineria ha obtingut el suport dels alcaldes dels consistoris d’aquest territori i el compromís de mantenir un diàleg obert i fluïd per tal de treballar de forma conjunta. Recentement, l’associació també ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Universitària del Bages, la FUB, segellant així marcs de treball amb les institucions universitàries de referència a la Catalunya Central.
Origens i objectius de Promineria
La Plataforma de suport a la minera i l’activitat industrial neix a finals d’octubre del 2013, després d’haver-se conegut la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dictaminava l’anul·lació de l’autorització ambiental de l’activitat d’Iberpotash al dipòsit salí del Cogulló, l’execució de la qual suposava el cessament immediat de l’activitat a la mina sallentina.
La primera assemblea va decidir donar ple suport al projecte miner del Bages, mediar per resoldre el conflicte social obert arran de les denúncies i treballar alhora per convertir l’activitat extractiva al territori en un projecte econòmicament viable, mediambientalment sostenible i socialment acceptat.
El paper de la mineria en l’economia
Segons l’estudi ‘Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012’elaborat per la Cambra de Comerç i d’Indústria de Manresa,lesindústries extractives no energètiques, és a dir, la mineria, ‘es perfilen com un dels motors econòmics de la comarca, guanyant pes respecte l’any anterior en termes de nombre d’empreses, nombre d’ocupats i generació de VAB’.
A més, es posa de manifest que el sector de la mineria compta amb empreses més grans que la mitjana comarcal i també més grans que les del mateix sector en el conjunt de Catalunya, amb uns nivells de productivitat molt superiors. En total, aquestes empreses van generar el 2012 el 12,5% del VAB de la comarca. La indústria de la mineria, juntament amb l’automoció, el metall, l’alimentària i el tèxtil conformen la major part de l’ocupació de tot el sector industrial.