Sallent, 11 de març de 2014. Una setantena de representants del teixit empresarial, comercial, associatiu, econòmic, sindical, de l’àmbit universitari i de la recerca, juntament amb treballadors d’Iberpotash han participat aquest dilluns a la segona assemblea que la Plataforma Social de Suport a la Mineria i a l’Activitat Industrial a la Catalunya Central ha celebrat a Sallent. La primera, celebrada el passat 30 d’octubre, va servir per constituir aquest moviment transversal que s’ha gestat amb l’objectiu de preservar la tradició minera al territori i vetllar perquè aquesta activitat mantingui el paper de motor econòmic i de desenvolupament social que ha tingut tradicionalment a la comarca del Bages.
L’assemblea ha servit perquè els portaveus donessin compte del treball desenvolupat durant el darrers mesos, període durant el qual s’han concentrat tots els esforços en ampliar els suports i adhesions al projecte. La Plataforma també està preparant el primer esdeveniment públic que consistirà en l’organització d’unes jornades de divulgació sobre “Mineria i Territori” i ha posat fil a l’agulla al procés de formalització de l’entitat, amb la redacció dels estatuts i la legalització de la mateixa.
Reunió amb l’AVV de la Rampinya de Sallent
Un dels eixos principals de l’acció de la Plataforma durant aquests mesos ha estat construir ponts de diàleg amb tots el actors implicats, en general, i amb l’Associació de Veïns del barri de la Rampinya, en particular, com a entitat promotora de la denúncia que anul·la l’autorització ambiental de l’activitat d’Iberpotash al runam salí del Cogulló, l’execució de la qual suposaria el cessament immediat de l’activitat a la mina sallentina i la pèrdua de 600 llocs de treballs directes.
En aquest context va tenir lloc la reunió del 9 de novembre passat amb la junta directiva de l’Associació de Veïns de la Rampinya, incloent el seu president i vicepresident, Josep Esteve i Benet Vendrell. D’aquesta reunió en va sortir un acord que posteriorment no s’ha pogut materialitzar arran del canvi d’actitud que l’entitat veïnal ha fet pública en relació a l’execució de l’esmentada sentència judicial.
Roda de contactes amb les institucions del territori
L’altre eix de treball de la Plataforma s’ha centrat en l’inici d’una roda de contactes amb els representants de les institucions al territori amb la finalitat de formalitzar i oficialitzar suports al projecte miner. De moment, els portaveus de la Plataforma han mantingut trobades amb els alcaldes de Sallent, David Saldoni, i de Súria, Josep Maria Canudas, ajuntaments afectats directament pels procesos judicials als quals s’està sotmetent l’activitat minera, i amb la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Mercè Cardona. El calendari d’entrevistes seguirà la setmana vinent, amb la reunió que els portaveus de la Plataforma mantindran amb el delegat territorial de la Generalitat a la Catalunya Central, Juli Gendrau.
Iberpotash exposa el pla d’actuació mediambiental
Un dels punts de l’ordre del dia va ser la intervenció del director de Medi Ambient d’Iberpotash, Lluís Fàbrega, que va exposar als assistents el conjunt d’actuacions que l’empresa té previst realitzar en aquest àmbit. L’aposta pel medi ambient d’Iberpotash es tradueix en comercialitzar la sal dels dipòsits salins, d’una banda, i gestionar-los mediambientalment, de l’altra. Fàbrega va parlar de més de 5 milions d’euros anuals invertits en mesures mediambientals i de protecció de l’entorn, els 900.000 darrers a La Butjosa. Entre les accions que es desenvolupen figura també la captació de les surgències històriques que figuren els convenis signats l’any 2007.
Segons va apuntar el director de Medi Ambient d’Iberpotash “a l’autorització ambiental de Sallent s’estableixen unes mesures correctores, proposades per Iberpotash, que a data d’avui ja s’han implementat al 100%”. Es tracta dels treballs d’impermeabilització de les basses, la construcció dels canals perimetrals i el disseny i posada en marxa de les xarxes de control d’aigües subterrànies. De forma paral·lela, i a banda de la implementació d’aquest seguit de mesures correctores, també s’han desenvolupat altres millores ambientals, d’acord amb la normativa ISO 14001, com ara els treballs de millora continuada en les captacions d’aigües de la zona i la construcció dels pous de captació.
Abans de finalitzar la seva intervenció, Fàbrega va assegurar als assistents que els estudis de camp, “tant propis com externs” que s’han anat desenvolupant al llarg del temps “demostren que els nostres rius no són salins i que “tenen uns índex de conductivitat i clorurs que les identifiquen com a aigües dolces”.